Les metodologies són la gran plataforma des de la qual els docents podem transformar la pràctica formativa de la universitat. De tots els components curriculars de les carreres, són les metodologies les que tenen una capacitat d'impacte major sobre la formació dels estudiants. Passar del "instruction paradigm" al "learning facilitation paradigm" és un dels objectius principals del grup, i amb aquesta voluntat, les nostres línies d'activitat per millorar la creació de coneixement es despleguen metodologicament en quatre categories diferents:

 

1) L'organització dels espais i els temps

2) La manera de subministrament de la informació 

3) L'orientació i gestió de les activitats d'aprenentatge

4) Les relacions interpersonals

 

L'organització dels espais afecta diverses dimensions que tenen a veure amb característiques tan objectives com funcionals. Aquests aspectes, encara que entesos normalment com a secundaris, són de vital importància perquè condicionen irremeiablement el desenvolupament de l'activitat educativa. Havent d'estar configurats de tal forma que esdevinguin un marc d'oportunitats l'aprenentatge, d'interacció i d'activitats pràctiques.

L'organització dels temps constitueix un altre element bàsic de les metodologies, tant en el que té de component funcional que determina el timing de les accions a desenvolupar durant el curs com en el que té de competència general que tots els estudiants han d'anar afermant: organitzar els seus temps per a poder avançar en el marc de les tasques i exigències que se'ls plantegen en els cursos.

 

En segon lloc, les metodologies docents es construeixen entorn de diverses modalitats de subministrament de la informació. La diferència entre uns mètodes docents o uns altres no és tant la informació que es subministra als alumnes, quan el canal i la forma en què propiciem el seu accés a aquesta i sobretot la seva capacitat de cercar i seleccionar ells mateixos la més adient. Les noves tecnologies propicien un nou paradigma de punt de trobada i comunicació entre estudiants i docents.

 

El tercer component bàsic dels mètodes és el que es refereix a l'orientació i gestió de les activitats. L'aprenentatge com a eix entorn del qual han de pivotar les activitats docents, propiciant metodologies actives on l'alumne adopta un papel actiu i construeix els seus aprenentatges de forma individual i col.lectiva. On el docent actua com a facilitador creant situacions riques en activitats destinades a propiciar que els nostres estudiants aconsegueixin nivells profunds d'aprenentatge, potenciant amb elles elements com l'autonomia, la flexibilitat i fluïdesa de pensament o l'originalitat, perquè constitueixen qualitats que defineixen un ambient d'aprenentatge més flexible en el qual els estudiants han d'assumir major responsabilitat.

 

Per últim, el quart component és el de les relacions interpersonals. Tant en el vessant de la relació entre equips docents, i docents i estudiants, però també com a contingut formatiu bàsic que hem de tractar de potenciar en els estudiants.