A) APRENENTATGE EN ENTORNS VIRTUALS 

​

A1) LMS (Moodle): Incorporació i desenvolupament de noves funcionalitats a l’entorn del campus específic (en el cas de la UB l’entorn és Moodle) adaptat a les necessitats dels col·lectius docents i les noves formes d’aprendre. Adaptació dels entorns de campus a tecnologies smartphone i nous dispositius. 

 

A5) Portafolis digitals: Entorns digitals de construcció i gestió dels aprenentatges de l’alumnat, de les evidències d’avaluació generades en aquests aprenentatges. Competències d’autogestió i comunicació de l’experiència de formació i del resultats de la mateixa. 

 

El sistema d'educació per competències ha transformat el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge amb una perspectiva interdisciplinària i operativa, el que ha afavorit que els estudiants puguin construir els seus propis aprenentatges. L'educació basada en competències permet que cada estudiant estableixi la base i referència de superació per a si mateix, mesurant mitjançant èxits efectius el perfeccionament de les seves qualitats personals per a ser competents en l'exercici de tasques professionals i personals en diversos contextos. Tot aquest plantejament es busca mitjançant la integració i activació de tècniques, procediments, coneixements, habilitats i destreses, actituds i valors.

Així doncs, el rol i la responsabilitat del docent resulta clau per ajudar a l’estudiantat a adquirir i desenvolupar competències necessàries per al segle XXI. I en aquest context, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) prenen un paper fonamental. A banda de disposar d’un coneixement digital bàsic, els estudiants han d’estar capacitats per integrar les TIC a les seves pràctiques didàctiques habituals de forma natural i perfectament integrada.

 

En aquesta transformació es procedeix des d’un sistema educatiu basat en continguts a una educació basada en competències que afavoreix que l’estudiantat prengui un paper molt més actiu en el seu aprenentatge. De fet, ens trobem en el context que malgrat que l’estudiantat utilitza de manera generalitzada la tecnologia, principalment en activitats de comunicació social i activitats d’aprenentatge, els hi manquen coneixements, habilitats i experiències per integrar les TIC directament a l’aula, afavorint un aprenentatge actiu.

 

És per això, que des d’ARTINNOVA impulsem la integració eficient de les noves tecnologies en els processos d'aprenentatge, fomentant l'ús d’eines i entorns virtuals per a la millora educativa en els àmbits de la Facultat de Belles Arts i de la Facultat d’Educació.

 

​

B) APRENENTATGE PROFESSIONALITZADOR

 

B1) Competències transversals

     -Sostenibilitat

     -Treball en Equip

     -Capacitat Creativa i Emprenedora 

 

B2) Pràcticum

​

Seguretat, sostenibilitat i medi ambient

Per mitjà del disseny i aplicació d'un sistema de gestió de la qualitat que integra la seguretat i la sostenibilitat hem garantit una organització correcta dels tallers i laboratoris, amb pràctiques segures i ajustades als requeriments de protecció del medi ambient. Es tracta d’un sistema que, a més, fomenta la participació de l'alumnat en el procés d'aprenentatge de les capacitats relacionades amb aquests conceptes, preveient la seva futura incorporació al mercat laboral. El disseny del sistema inclou l'establiment de criteris de qualitat, tant per avaluar el nivell d'aplicació com els resultats de la integració del sistema proposat.

 

Treball en equip

Amb la implantació dels preceptes que conformen l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) en els graus impartits a la Facultat de Belles Arts (UB) -Belles Arts, Disseny i Conservació de béns culturals i Restauració- l'alumnat desenvolupa moltes activitats autònomes. Aquesta llibertat es tradueix en la possibilitat de treballar en aules, tallers i laboratoris artístics en horaris flexibles, de vegades, sense el suport del personal tècnic o docent. Aquesta nova realitat, comporta la necessitat d'implementar activitats de grup que permetin a l'alumnat progressar en la responsabilitat del treball en comú de forma segura i sostenible. 

En els graus de la Facultat d’Educació de Mestre d’Educació Infantil i de Mestre d’Educació Primària es primordial fomentar entorns on la interacció personal dels estudiants promogui l’aprenentatge, potenciant una interdependencia positiva envers els companys, facilitant l’adquisició d'hàbits de treball cooperatiu.

 

Es presenta llavors, la urgència de sistematitzar el desenvolupament de la competència transversal Treball en Equip (CTE). Dissenyant i experimentant activitats d’aprenentatge orientades a fomentar el treball col·laboratiu i cooperatiu entre l’alumnat orientat a facilitar i millorar les seves capacitats i actituds, incentivant i potenciant en la pràctica acadèmica les seves habilitats socials.

 

Capacitat Creativa i Emprenedora

Art i creativitat són termes estretament lligats i encara que la creativitat va més enllà de l'àmbit artístic, és un element clau per a qualsevol disciplina lligada a la creació plàstica. Des d'ARTINNOVA no contemplem una educació que no potenciï en estudiants i docents una actitud emprenedora sustentada en la creativitat. Síntesi, elaboració, originalitat, redefinició, inventiva o fluïdesa, són alguns dels termes associats a la creativitat i que permeten posar en funcionament el pensament divergent, possibilitant mitjançant l'aprenentatge creatiu adquirir coneixement mitjançant mecanismes allunyats de la lògica pura, reivindicant el procés com a generador d'aprenentatges.

​

Pràcticum

L'educació ha de tenir lloc en un context de problemes del món real o de la pràctica professional, presentant situacions el més pròximes possibles al context professional que l'estudiant desenvoluparà en el futur. La contextualització de l'ensenyament promou l'actitud positiva dels estudiants cap a l'aprenentatge i la seva motivació, la qual cosa és imprescindible per a un aprenentatge significatiu. Afrontar problemes reals des d'un context real, permet als estudiants autoavaluar els seus coneixements i ser conscients de les seves habilitats per a afrontar la seva futura professió, podent reforçar les seves mancances.

Si entenem que l'educació ha d'estar basada en el món real, les pràctiques són un període crucial de formació i d'experiència directa, mitjançant la immersió en el context real imprescindible per a desenvolupar les competències necessàries per a la seva capacitació professional.

 

​
 

C) AVALUACIÓ

 

C1) Autoavaluació

C4) Avaluació continuada

C5) Avaluació entre iguals

C6) Avaluació formativa

C7) Instruments d’avaluació (rúbriques)

 

L'avaluació s'ha anat entenent tradicionalment com el tancament d'un procés, en el qual es verificaven els resultats sobre la base d'uns objectius. Des d'una concepció constructivista entenem que l'avaluació forma part del procés educatiu i consegüentment, ha de desenvolupar-se durant tot el procés i no només al final. D'aquesta forma, l'avaluació no es limita a mesurar els aprenentatges, sinó que permet regular el procés d'ensenyament.

A ARTINNOVA no entenem que l'avaluació no estigui orientada a l'aprenentatge, posant l'accent en considerar-la com un procés interrelacionat amb l'aprenentatge a partir del qual no només es pot extreure informació útil per a l'estudiant, sinó que es possibilita la promoció del desenvolupament de competències valuoses per al seu present acadèmic i el seu futur laboral, potenciant el seu sentit crític i autocrític, afavorint que sigui conscient del seu progrés i les seves mancances.

 

És per això que desenvolupem instruments i estratègies d'avaluació formativa per a millorar l'aprenentatge dels estudiants de les Facultats de Belles Arts i Educació.

 

​
 

E) METODOLOGIES ACTIVES PER L’APRENENTATGE 

 

E1) Aprenentatge autònom

E2) Aprenentatge col·laboratiu

E3) Aprenentatge entre iguals

E5) Elaboració de projectes 

E6) Mentoria i tutoria

E7) PBL, Casos i Simulacions

E8) Aula inversa

E9) Ludificació

​

Des d’ARTINNOVA creiem que l’aprenentatge es un proces constructiu i no receptiu, per el que l’aplicació d’adequades estratègies metodològiques és un dels elements clau per a aconseguir una millora educativa, tant pel que fa referència als objectius docents com a aquells que ens proposem com a Grup d’Innovació Docent. Promovent l’aplicació de metodologies actives en les seves diferents vessants.

 

Per tant, quant a les pràctiques docents les nostres línies de treball es focalitzen especialment en les següents cinc tipologies de metodologies actives d’aprenentatge que a la pràctica, evidentment, s’interrelacionen entre elles i amb les competències que els hi són associades:

1) Aprenentatge autònom. Aquest busca millorar en els mecanismes de regulació de l’aprenentatge autònom de l’alumnat. Aquest aprenentatge es vincula amb el treball a l’aula i el treball en col·laboració o en equip. Es busca l’adquisició per part de l’alumnat d’estratègies de treball i aprenentatge autònom eficient i contrastable.

2) Aprenentatge col·laboratiu. Aprendre a distribuir rols, responsabilitats i tasques pel que fa al desenvolupament d’activitats que requereixen la col·laboració entre alumnes. Així com l’establiment de mecanismes i instruments per l’avaluació tant del resultat final com del procés desenvolupat i el nivell d’implicació dels participants.

3) Aprenentatge entre iguals. Saber aprofitar de la diversitat en els processos d’ensenyament, aprenentatge i construcció del coneixement. I establir mecanismes d’avaluació, control i autogestió de la tasca desenvolupada per part dels implicats.

4) Elaboració de projectes. Busca promoure l’aprenentatge a partir de la realització d’un projecte: idea, disseny, planificació, desenvolupament i avaluació del projecte.

5) PBL -Problems Based Learning o Aprenentatge Basat en Problemes. Casos i Simulacions. De manera menys explícita aquesta metodologia està estretament relacionada amb l’elaboració de projectes ja que es fonamenta en la contextualització de l’aprenentatge en la comprensió, gestió i resolució problemàtiques vinculades a situacions reals i concretes de l’entorn professionals o acadèmic, com és la gestió i realització d’una exposició. Cerca l’establiment de mecanismes per millorar la implicació dels alumnes en la resolució de les situacions proposades, en la presa de decisions i en els resultats de l’experiència pel que fa a la millora dels seus aprenentatges.

 

Pel que fa a les metodologies que el grup utilitza per tal de dur a terme els projectes d’innovació docent que ens proposem, són diverses i variades sempre procurant que estiguin estretament vehiculades als propòsits de l’activitat. Una relació de les metodologies de les que ens servim és: sessions de treball grupals entre els membres de l’equip, assistència a cursos de formació del professorat en relació a les temàtiques tractades, realització de proves pilot amb l’alumnat, recerca i anàlisi de fonts bibliogràfiques, visita i docència a altres centres d’educació universitària nacionals i internacionals, intercanvis amb docents d’altres universitats..., i cronològicament, en darrera instància, la transferència del coneixement adquirit mitjançant la presentació de comunicacións i pòsters en congressos orientats a la formació docent, la participació o organització d’activitats (jornades, tallers...) de formació docent i la publicació d’articles, llibres, capítols de llibre i material docent.

 

INTERNACIONALITZACIÓ DE L’APRENENTATGE

Una de les activitats del grup és la internacionalització, i s’aplica a tots els nivells en els que els membres del Grup d’Innovació Docent imparteixen docència. 

 

La difusió de la innovació docent fora de les nostres fronteres la trobem principalment en la participació en projectes Europeus, com la experiència de la convocatòria Erasmus-Tempus 2014-2016 (prorrogat a 2017) amb el projecte “INFOBC: L’innovation dans la fromation pour les biens culturels: Un nouveau curriculum euro-méditerranéen pour la préservation des biens culturels” (544350-TEMPUS-1-2013-1-IT-TEMPUS-JPCR) amb l’objectiu principal de modernitzar els estudis universitaris de conservació-restauració a Tunis i fer-los homologables amb els impartits a les universitats del països de la Unió Europea. La participació a diversos congressos internacionals per compartir coneixement amb col·legues d’altres països i realitats educatives. O experiències cooperatives d'intercanvi creatiu docent com el col·lectiu Recolectoras.